No és que ho vulgui utilitzar com a escusa, però ja fa un mes desde l'últim apunt que vaig escriure al blog i això que tinc diferents artícles ja preparats, però no podia estar massa pel tema i hem sap molt greu.
Resumint, la cosa per casa esta més o menys igual. L'hivern ha set totalment atípic, no ha fet fred i com suposo que també us ha passat a vosaltres, les meves aus no saben si canviar la ploma o que fer. Inclús, a la gàbia de les femelles han començat a posar ous les més "agosserades" sense cap niu ni mascle pel voltant. Suposo que son coses del canvi climàtic que tant les aus com tots, tindrem que acostumar-nos.
L'hivern a casa meva sol ser una època delicada. Per això la preparo amb cura.
El primer que faig és separar els mascles de les femelles i procuro que tots siguin nous al mateix temps a les diferents gàbies, es a dir, que quan els canvio els poso tots de cop a les noves ubicacions així no tinc problemes de territoris, tot i que en breu ja és veu qui son els que manen a les voladeres.
Per tal que els sigui més fàcil superar les baixes temperatures, els tinc en llocs que estan totalment aïllats (també va bé per la calor de l'estiu) i aumento en la dieta les grases, donant-los suplements alimentaris com pasta de cría, barretes, etc...
Per facilitar la muda sempre tenen aigua de bany a la seva disposició i sino utilitzen els abeuradors que son força amplis on proven d'encavir-se com sigui.
Per últim aprofito per donar-los algun tipus de tractament o suplement vitaminic a l'aigua.
Tot i això, sempre hi han baixes. I com la mateixa llei de murphy diu, solen ser molt sentides. Aquest hivern entre d'altres s'han mort el Cat i la Blava cosa que sento especialment.
Us poso unes fotos en record de la memòria d'aquestes aus que tans bons moments m'ha deixat i que per exemple en el cas del Cat, quan veig la seva descendència fan que hem senti agraït i feliç de que hagin passat per casa meva.
Cat amb el seu fill Joc i a sota Blava:
