Per als periquitos qualsevol barreja de llavors que tingui com a base el mill serveix. Aquí cada criador te la seva "formula". També els encanten les verdures, especialment els espinacs i l'enciam. De plantes silvestres, la dent de lleó també és molt bona.
Com a suplements un os de sípia, per aportar calç que serà necessari en la formació dels ous i una pedra mineral que conté vitamines. També han de tenir terra o un trinxat de closques que picaran i menjaran, per tal que pugin digerir bé les llavors a l'estómac, que la podem esbarriar pel terra de la gàbia o bé posar-lo en una menjadora.
Una molt bona base alimentaria és la clau per una cria sana, doncs preparem les aus per al desgast que tindran, ja que en captivitat tenen molta més descendència que en estat salvatge.
Així doncs, com en captivitat sempre disposen d'aliment, podríem dir q sempre hi estan disposats si la temperatura acompanya.
Os de sípia i grit:
A continuació, la incitació a la cria es fa posant a la parella un niu. Aquest sol ser normalment de fusta, rectangular d'uns 20x15x15 cm, amb un orifici d'uns 4-5cm de diàmetre per la entrada i aconsello una cavitat rebaixada al terra, per tal que els ous no rellisquin per tot el niu, disposada al cantó oposat del orifici d'entrada. Qualsevol niu d'agapornis també serveix.
La gàbia aconsello sigui com més gran millor, però amb unes mides de 60x40x40 n'hi ha suficient. Les femelles solen ser molt competitives i per això, si veuen com crien, aumenta l'instint de cria. Per tant es aconsellable posar les gàbies de cara.
M'agradaria destacar la importancia de que els posadors siguin forts i estables, ja que sinó al mascle se li fa molt difícil la còpula amb la femella, doncs son una mica patosos i especialment els primerencs. Com a consequència d'això, obtenim molts ous que no son fèrtils.
Aquest si poden ser rames d'arbres molt millor, ja que son irregulars i afavoreixen el desgast de les ungles. Sempre d'arbres no resinosos i evidentment que no siguin tòxics. En cas de que siguin de compra, aconsello una sigui rodona i l'altra quadrada d'uns 1,4 cm de diàmetre.
Per últim, la separació ha de ser suficient perquè les aus puguin estendre les ales al volar. Una disposició bona seria tal com es mostra a continuació en una gàbia de 60x40x40:
En cas de criar en una voladera amb varies parelles, hi ha el risc que les femelles matin les cries de les altres o bé que tirin al terra o trenquin els ous. A més així no podem fer una cria seleccionada, ja que no sabem qui s'emparella amb qui o si ho fan entre familia, doncs en epoca de zel les femelles poden ser cubrides per diferents mascles.Per últim, en la cria en voladera, el nombre de nius ha de ser el doble que parelles hi hagui dins, sinó les baralles de les femelles pels nius son molt habituals. Per tant, personalment desaconsello aquest sistema a menys que la relació parelles x espai de la voladera sigui molt gran.
