Originari de l'interior d'australia, de 18 a 23 cm d'alçada, de color marró, blau i tons rosats, té dimorfisme sexual en les mutacions ancestrals i en les que no apareix la mutació opalina. Els mascles tenen una ratlla blava damunt dels ulls. A més son més grans de tamany que les femelles, tenen els color més vistosos i intensos i el cap més gran i allargat.
Els aborígens l'anomenaven el periquito nocturn per la seva costum de tenir més activitat a la sortida i la posta de sol, estan durant l'altra major part del dia més parat i endormiscat. El desconeixement de les seves costums fa que molta gent els califiqui de poc actius o apàtics.
Degut al greu perill d'extinció en que va estar a principis del s. XX, encara avui en dia s'inclou en l'apéndix II de CITES.
El bourkii, va estar considerat durant molt de temps com una espècie més dins el gènere dels neophemes fins que les evidències (colors, costums, genètica) van fer que és crees per a ells solsament un gènere nou; els NEOPSEPHOTUS, neo=nou + psephotus.
El nom de bourke fa referència al governador australià Sir Richard Bourke.
Dins dels "periquitos de la herba" (grass-parakeet) australians, és l'únic de color marró. Els seus colors tant diferents, és una de les qualitats més apreciades pels criadors juntament amb la multitud de mutacions que han aparegut i que encara avui estan apareixent.
Sense cap mena de dubte els exponents i principals criadors estan a Holanda, on han aparegut totes les últimes mutacions; fallows, spangle, píos, inos,.... amb colors tan diferents; rosa, blaus, grisos, violetes, verds, blancs......
No destructius, silenciosos, pacífics i afables amb qualsevol altra espècie, fàcils de cuidar i criar, fan del bourke una au molt apreciada.
Geneticament parlant, no s'han pogut aparellar mai amb cap neophema ni cap altra espècie per tant tampoc se'n coneixen híbrids. Les mutacions poden ser dominants, recessives o bé lligades al sexe.
A diferència d'altres aus, en la formació dels colors i mutacions als bourkes i intervenen diversos pigments a més de l'estructura. D'aquí que s'obtingin mutacions noves i s'utilitzi en lloc d'una taula de cria (bidimensional) una matriu (tridimensional) per incloure tres factors; els pigments, psitacina i melanina, i un factor d'estructura. D'aquesta manera inclús és poden preveure noves mutacions però es requereixen coneixements més avançats de genètica, el que fa encara més interesant la seva cria.
Parella de bourkes rosa o opalins pares del nounat:
